Vicente Merlo

Vaig estudiar filosofia a València, la meva ciutat natal, i aviat vaig començar a impartir classes de filosofia, fins que vaig anar a l’Índia durant dos anys (Bombai, Pondicherry, Auroville) amb una beca per fer la tesi doctoral sobre el pensament de Sri Aurobindo. Sóc doctor en Filosofia des del 1990. Abans havia rebut la influència d’Antonio Blay, Jean Klein i Vicente Beltrán Anglada, als que vaig conèixer personalment durant un bon període de temps. Podríem dir que aquests tres “mestres” van obrir les portes de tres àmbits que ja mai vaig poder ni voler oblidar: la psicologia (de l’auto-realització), la saviesa  oriental (especialment en la seva versió no-dualista) i l’esoterisme seriós (que m’agrada anomenar post-teosòfic).

Al tornar de l’Índia, amb una forta influència del pensament de Sri Aurobindo, i molt impactat pel ioga integral, vaig ser soci-fundador de la Societat d’Estudis Índics i Orientals així com de l’Associació Transpersonal Espanyola. També, membre del Consell del Parlament de les Religions del Món (Barcelona, 2004). Visc a Barcelona des de l’any 1997. Vaig començar a organitzar, conjuntament amb Josep Montserrat,  i a impartir classes, al Màster d’Història de les Religions a la UAB i després a la UB. A la UB també vaig impartir, durant dos anys, l’assignatura de “Teoria i pràctica de la meditació”. He donat conferències i dirigit tallers i cursos, sobretot de Filosofia, Ioga i Meditació, especialment a Barcelona, Madrid, València, Bilbao, Santiago de Xile i Buenos Aires (Argentina), entre d’altres llocs.

He publicat una desena de llibres, entre els quals podríem destacar, Las enseñanzas de Sri Aurobindo (1998), La llamada (de la) Nueva Era (2007), Meditar –en el hinduismo y el budismo (2013), Filosofía ¿qué es eso?: saber y ser en Occidente y Oriente (2014), Sabiduría y gratitud (2015)  y Espiritualidad transreligiosa (2017).

Crec que és temps de síntesis i d’integració i el meu enfocament, dins d’una “espiritualitat trans-religiosa”, amb una forta influència del ioga integral de Sri Aurobindo i l’hinduisme en general, per una banda, i de la psicologia integral, per l’altra banda, tracta d’harmonitzar el treball interior d’Orient i d’Occident, l’experiència i la reflexió; i en tot això la meditació és una eina important, motiu pel qual, en les xerrades, tallers i cursos que imparteixo intento que teoria i pràctica vagin sempre de la mà.