Jòrdan Faugier

Hola em dic Jordan, tinc 44 anys i durant 15 anys he estat monjo contemplatiu de clausura. Als 27 anys se’m va regalar una experiència d’Amor-Consciència-Unió en la qual vaig viure que venim de l’Amor, restem en l’Amor i acabem en l’Amor. Sempre som, ens movem i som en aquest Amor, només cal estar amatents ja que l’Amor és la nostra essència, la nostra identitat real.

A partir d’aquesta experiència, d’aquesta explosió d’Amor, -que va ser un besllum de sorpresa davant d’un fons indescriptible i inabastable de Consciència-Amor-, vaig percebre amb claredat i d’una manera diàfana que allò que som va molt més enllà de la nostra existència biològica; existeixen dimensions del nostre ésser que no s’acaben amb la nostra ‘mort’ física.

A partir d’aquell moment vaig aprendre a escoltar d’una altra manera les melodies de tot allò que ens envolta i a percebre amb un somriure agraït aquesta plenitud que som i que ens embolcalla constantment (per bé que no sempre la puguem percebre!). Vaig aprendre a celebrar la Vida, l’aquí i l’ara en cada pas, amb una mirada admirada i compassiva, i a deixar espai perquè les coses se’m revelessin amb la seva senzillesa, innocència i transparència. Va ser una experiència que em va ajudar a percebre aquesta unitat de totes les coses, que tots i totes som u i que ens uneix aquesta Vida que ens conté a tots i totes, a cada instant. Ubuntu!

En aquests últims anys la meva espiritualitat s’ha centrat en la nostra connexió amb la Mare Terra i tots els seus éssers, a posar en pràctica l’ecologia reverencial, a desplegar la relació de l’art i l’espiritualitat (músic de formació), en l’educació universitària (professor d’ecologia i teologia espiritual) i en l’educació holística adreçada especialment als nens.

Aquestes són algunes de les meves passions: natura, art, educació, deixar-se fluir per la Vida… en definitiva, sorprendre’s com un nen ple d’agraïment, amb un somriure que balla a cada instant i roman meravellat davant de tanta bellesa que ens envolta. Ubuntu!