Quan era petit em van dir que havia d’aprovar examens, però ningú em va dir què fer amb les emocions negatives que apareixien quan suspenia
Em van dir que havia d’estimar els pares, però no em van ensenyar a estimar-me a mi mateix
Vaig aprendre a analitzar sintàcticament l’oració “A en Miquel li agrada saltar i jugar” en una classe tancada on passava vuit hores cada dia esperant l’hora de sortir per poder fer com en Miquel
Sé calcular integrals i derivades, però compto els moments que he sentit Amor de debò amb els dits de la mà
De què em serveix saber que una mol·lècula d’aigua està formada per dos àtoms d’Hidrogen i un d’Oxigen, si no sóc capaç d’emocionar-me quan contemplo el mar?
Per què he d’entendre la relació que hi ha entre dos mots antònims quan no tinc ni idea de les causes que converteixen les meves relacions amb els altres en una batalla campal?
Em van ensenyar a dibuixar la “Perspectiva Cavallera” però no em van ensenyar com canviar de perspectiva per veure més enllà
Vaig aprendre llatí però no vaig aprendre a comunicar-me des del cor amb els demés
M’he après les dates i llocs on dos països van firmar la pau després d’anys de guerra ferotge i no sé com demanar perdó a la persona que tinc al costat
Em van dir que Sòcrates era un senyor que va afirmar que “només sé que no sé res” i que per això era un savi, i després em van dir que m’ho aprengués de memòria que potser sortiria a l’examen
Sé qui son Napoleó i Lluís XV, però no sé qui sóc jo
A Educació Física m’animaven a córrer més i més ràpid que els demés, i encara no he parat de córrer, corro en direcció contraria a mi mateix, creient que l’objectiu és arribar més lluny que els altres, com si allà, en aquell lloc llunyà hi hagués quelcom de valor, quan només hi ha Solitud i Buidor
Em van ensenyar planificació estratègica però no em van dir com atrapar el moment present
Sé de Biologia però no sé què és Viure
Sé que hi ha lleis que he de complir per no acabar entre reixes, però ningú em va ensenyar a alliberar-me dels meus prejudicis o les meves pors, autèntiques presons que duc sempre amb mi
Em van dir que un cop va existir un senyor que es deia Jesús que era fill de Déu i que jo era un pobre mortal que havia de demanar perdó pels meus pecats si volia anar al cel, però ningú em va fer veure que el sentiment de culpa que se’m generava quan “queia en la temptació” era l’autèntic infern
Ja n’hi ha prou! Cap a on estem anant? No et diré que t’aixequis i diguis ‘Prou!’, no faltaré al respecte a la teva Llibertat, però et puc dir el que faig i faré jo mentre em quedi alè: faré com els alquimistes antics, que transformaven el plom en or. No podrem donar or als nostres fills fins que nosaltres en tinguem. No puc donar saviesa si no en tinc. L’evolució de l’educació no passa per una reforma, passa per la revolució interior de milions de persones, una revolució contra la tirania de la pròpia ignorància. I no ho faré pels meus fills, ni pels teus, no t’enganyis, no sóc tan bondadós, ho faré primer per a mi, perquè em mereixo viure en Plenitud i només quan jo aconsegueixi viure en Plenitud podré ensenyar als demés a fer-ho.