Smith era un home molt culte que va anar a visitar a un savi amb la intenció de ser acceptat com a deixeble. En arribar a casa seva, va ser rebut per l’assistent del Mestre, que li va preguntar quin era el motiu de la seva visita.
– Conec la gran saviesa del teu Mestre i vull ser acceptat com a deixeble per seguir la via de l’auto-realització – va contestar el visitant
L’assistent va seguir el protocol que el seu Mestre havia establert amb tot aquell que volia seguir les seves ensenyances, i va lliurar al nouvingut un paper amb una llista de preguntes de tipus existencial.
– Vostè ha de respondre a totes aquestes qüestions – li va dir amb amabilitat
Atès que Smith gaudia d’una notable erudició, no li va resultar gens difícil contestar a totes les preguntes del qüestionari. Quan va haver acabat, l’assistent va marxar per portar-li la fulla al seu Mestre. Va tornar al cap de poc i va dir:
– El meu Mestre m’ha dit que el feliciti pels seus coneixements i que l’acceptarà com a deixeble d’aqui a un any
L’aspirant es va sentir afalagat i molest al mateix temps, ja que esperar un any li semblava massa temps i així l’hi ho va manifestar a l’assistent:
– No entenc perquè haig d’esperar un any quan he contestat bé a totes les preguntes. Què hauria succeït si les meves respostes no haguessin estat correctes?
Al que l’assistent va respondre:
– Ah!, en aquest cas el Mestre l’hagués acceptat immediatament, però la seva bondat és tan gran que li dóna un any perquè buidi la seva ment de tots aquests coneixements innecessaris. L’esperem d’aqui a un any.