La meva devoció per la vida lenta és gran, però en el context actual ens costa bastant valorar-la i tolerar-la. ¿Us heu adonat que molts pares i mestres considerem la rapidesa una virtut i la celebrem com a tal, i en canvi la lentitud no? Si una criatura fa una cosa molt de pressa, és molt probable que l’elogiem: “Que ràpida!” Si fa una cosa lenta, és poc probable que exclamem “Que lenta!” amb admiració. Fer-ho ràpid és un valor en si mateix. A vegades, per sobre i tot del resultat de l’acció. En moltes ocasions, lloem la rapidesa encara que l’execució no acabi de ser del tot correcta, i lamentem la lentitud encara que l’execució sigui impecable.
Fixem-nos bé què valorem més. Perquè mentre enaltim i sobrevalorem la rapidesa, l’educació seguirà forjant productors i consumidors en comptes de sensibilitats. Seguirà preparant les criatures per aconseguir, tenir i competir, en comptes de formar-les per sentir, gaudir i cooperar. ¿L’objectiu prioritari és que es guanyin bé la vida o que la visquin i l’assaboreixin a fons? Si és el segon, i per a mi ho és, la lentitud és una virtut indispensable. Hi pot haver plaers ràpids, però hi sol haver poc plaer en la rapidesa. Hi ha algunes meravelles de ràpida creació, però hi ha poc temps i poca capacitat per meravellar-se en la rapidesa.
És difícil fer bé el que es fa a correcuita. I encara més difícil degustar-ho profundament. Em reconforta assabentar-me que un dels físics més brillants de la història, el danès Niels Bohr, guardonat amb el premi Nobel el 1922, era un home molt lent. Es prenia el seu temps per observar i reflexionar. No se’ls pot anar amb presses, als àtoms. Tampoc als nens. Però els fem córrer i els fem sentir ineptes si van lents. No ens adonem que en la lentitud hi sol haver grans virtuts com ara la presència plena, la sintonia amb el que es fa, la capacitat de contemplar i admirar, la paciència, la delicadesa. Qualsevol acció delicada, encara que sigui tan senzilla com distribuir unes flors en un gerro, requereix lentitud. Comencem, doncs, a capgirar la situació, i quan algú es queixi que una criatura va lenta, fem-li notar que no és lentitud sinó delicadesa. I que necessitem la delicadesa de la lentitud i la lentitud de la delicadesa per humanitzar la vida i l’educació.