• Mestres de Vida – Missió
    • Criteris de Garantia
    • Política de Cookies
    • Política de Privacitat RGPD
  • Acompanyaments
  • Mestres
    • Mestres d’acompanyaments
  • Bloc
  • Enllaços
    • AGORAVIC 2020 Podcasts
    • AGORAVIC 2019 Podcasts
    • AGORAVIC 2018 Podcasts
    • AGORAVIC 2017 Podcasts
  • Mestres de Vida – Missió
    • Criteris de Garantia
    • Política de Cookies
    • Política de Privacitat RGPD
  • Acompanyaments
  • Mestres
    • Mestres d’acompanyaments
  • Bloc
  • Enllaços
    • AGORAVIC 2020 Podcasts
    • AGORAVIC 2019 Podcasts
    • AGORAVIC 2018 Podcasts
    • AGORAVIC 2017 Podcasts
  • Pàgina d'inici
  • No Categoritzat
  • Article de Sergi Pérez: “El Viatge Interior”
Article d’Eva Bach: “Et compro igualment el gelat”
Artículo de Borja Vilaseca: “Las casualidades no existen”

Article de Sergi Pérez: “El Viatge Interior”

13 de setembre de 2017 Escrit per Sergi Pérez

Article publicat a Girosalut & Barnasalut

 

Abans de l’aparició dels GPS, quan la gent marxava de viatge, solia endur-se un mapa. El mapa els ajudava a arribar al seu destí sense perdre’s pel camí, estalviant temps i diners en mitjans de transport.

A banda dels milions de turistes que exploren tots els racons del món, existeix una classe molt especial de viatgers: els peregrins del gran Viatge Interior: intrèpids caminants del sinuós sender que els ha de conduir a la seva essència, per tal de retrobar-se amb ells mateixos i poder gaudir d’una vida més plena. A ells també els cal un bon mapa capaç d’orientar les seves passes.

Heus ací unes senzilles indicacions per poder discernir quins mapes ens resultaran més útils a l’hora d’avançar per aquest camí interior, vers el coneixement i govern de nosaltres mateixos.

  1. Desconfiar dels mapes que afirmen que només hi ha una manera d’arribar al nostre destí: la que ells et proposen. Els mapes més útils t’expliquen com transitar per un itinerari concret però deixant molt clar que hi ha altres vies per accedir-hi, i que la seva proposta no és ‘millor’ ni ‘pitjor’ que les altres. Els camins per arribar al centre d’un mateix son molts i variats i dependrà de la naturalesa de cada viatger que prefereixi passar per una o altra via.
  2. Desconfiar dels mapes que ens convidin a creure cegament en uns determinats coneixements o dogmes per poder arribar a port. El bon mapa no és aquell que et diu què has de pensar sinó aquell que t’ensenya com pensar per tu mateix, per tal d’accedir a un pensament individualitzat. D’altra banda, la creença cega condueix a un pensament ‘deixat pels altres’ i massa sovint al dogmatisme i al fanatisme, expressions màximes de la confusió i la desorientació.
  3. Desconfiar dels mapes que separen la gent en ‘bons i dolents’ o en ‘fidels i infidels’, generant muntanyes de culpabilitats en cas que no es recorri el camí que ells t’indiquen. Tot el contrari: el bon mapa t’ajudarà a alliberar-te de formes de sofriment absurdes com la culpa o el rebuig i l’odi a la diferència, i t’ensenyarà com avançar pel teu camí respectant profundament les opcions de vida de cadascú. Els mapes inútils sempre afegeixen pes a la teva càrrega, mentre que els mapes útils et descarreguen de tot allò innecessari dins la teva motxilla.
  4. Desconfiar dels mapes que et plantegen el viatge interior com una obligació i quelcom molt transcendent que t’has de prendre molt seriosament si no vols malbaratar la teva vida. Els bons mapes t’ensenyen a cultivar el bon humor per caminar alegrement i sense pressa, aprenent a gaudir de cada pas i a no donar més importància al destí que al mateix viatge.
No Categoritzat
Article d’Eva Bach: “Et compro igualment el gelat”
Artículo de Borja Vilaseca: “Las casualidades no existen”

MESTRES DE VIDA Ⓒ 2020