Han envaït “casa”, el cor de Barcelona, on ens sentíem a salvaguarda, segurs i alegres.
Ramblejar és un verb poc conegut. Consisteix en anar amunt i avall de les rambles. Perquè sí, pel plaer senzill de caminar, passejar, badar, mirar, creuar-nos amb altres persones desconegudes intercanviant somriures, cedint-nos el pas, valorant les singularitats i trets compartits.
A les rambles hom pot trobar la mostra més completa de diversitat humana: gent de diferents races, edats, procedències, cultures, etc. compartint espai. Un lloc ben especial. Tota una escola de convivència, un espai de pau.
I hem estat envaïts per la barbàrie, per la força de la destructivitat. Matar, trencar, fer mal és fàcil i ràpid. Més difícil és curar, construir, consensuar, ajudar a créixer, cuidar. Tots ells, trets que ens humanitzen.
Per això, més que mai, hem de ramblejar, entreteixir-nos amb els altres, sempre diversos, amb confiança, sense por, amb esperança. No permetem que les forces del mal ens prenguin casa nostra.
Maria Mercè Conangla, presidenta de la Fundació Àmbit Ecologia Emocional, psicòloga i escriptora